Aquesta tardor farà 3 anys que vaig embarcar-me rumb a Berlín. I 3 anys després m’embarco en un nou viatge. No tant llunyà però sí igual d’intens (o això m’imagino).
Els nervis m’ho posen difícil per dormir. I com sempre, les ganes d’escriure em treuen del llit. Sense saber com, llibreta i boli a la mà.
Entre les paraules que ragen: ganes d’estudiar, curiositat, por, il·lusió, impaciència, vergonya, fracàs. I a sota de tot, una llista de coses que vull fer si la nova aventura que demà començo no m’acaba convencent.
l'instant precís 